Dia 160. Arribada a casa. La nit a l'aeroport ha sigut dura. No hi havia a on dormir còmode. Alguns locos sueltos també. Al control de seguretat ja s'estan acostumant a aturarme per vici, aquest cop també, fins i tot m'han registrat a mode de traficant i m'han apuntat a una llista.
Barcelona ens espera.
Les despedides sempre són difícils. Però aquesta més encara. Per definir-ho diria que ha sigut com una droga. A mi m'ha enganxat, m'ha enganxat. Crec que la droga es diu dinamisme i fer algo amb lo que creus, algo que t'agrada. M'ha fet conèixer més del món i de mi. També de tu i de les relacions interpersonals. Hem conegut multitut de persones i cultures, i he descobert que la nostra realitat amaga moltes coses ridícules.
Esper repetir-ho algun dia i que no canvii ni el context ni els personatges. Esper sobretot no desaprendre, com així volia fer-ho abans de partir.
Només han passat menys de sis mesos quan la mateixa persona es rentava les dents amb aigua embotellada i quan la beviem del pitxer, i molts més altres exemples trobariem.
Vull ser feliç com he sigut amb aquest viatge i sobretot, vull més reptes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario