Dia 154. Buf, buf, buf! Una abraçada allà cap a les 2,50am, perdut al bell mig d'un poble del sudest del Myanmar, Hpa-An, resumeix el meu patiment dels últims cinc minuts. El abraçat és una taxista qualsevol, que per mi no ho és, és el nostre salvador. Ha evitat que perdèssim a dos dies de volar, la documentació i l'ipad. Ha sigut un dejavú del episodi càmera, aquest cop amb més fàcil resolució i amb una millor reacció meva. Més ràpid era díficil. Veniem de Bago, i el bus de nit ens havia despertat i deixat mig dormits (alguns encara dormien) a Hpa-An més prest del esperat. Buf, buf, buf! Podem respirar. Per sort la moto ha accelerat i el bus havia parat a deixar gent. Aquí ningú roba, així que l'èxit era assegurat.
Queden 3h perquè surti el Sol. El mercat de verdures no enten d'hores i ja està obert. Sembla les Rambles a les 2 de la tarda. Multitut de gent i menjar, s'agreix poder fer un cafè, i unes genials pastes, "acompanyat" a aquestes hores. Els budistes fan ofrenes, la gent compra els caviures per uns dies i nosaltres fem entrades i temps mentres la ciutat es despera. Allà a les 7am començam a busar hostel, la oferta no és molta però el que trobam és collonut. Dormim fins les 15h, ho necessitàvem.
El somni ha sigut reparador encara que a primera instacis no ho sembla. Ens debatim entre llogar o no una bici, entre si fer ruta de visita al voltant o descansar. Al final gresca. A preu de mig dia ens posam en ruta, i quina ruta! Practicament 26km. El paisatge és fenomenal, atrevessam poblats, veiem la montanya Zwe ka bin i un monestir budista. Però lo més alucinant és la armonia que hi ha. Entre la gent, nosaltres i el lloc. Jo sobre la bici mig cantant record tenir calfreds i pensar que aquell moment era de pau completa i que el recordaria. La gent et somriu, s'interesa i mostra una amabilitat i simpatia super sincera i natural. Nosaltres no donam avast. Bici, armonia, descansats, paisatge, felicitat tot sembla perfecte. Em sent un privilegiat, aquí hi arriben molt poques persones i no se si ho podré repetir, sent que almenys ho crec valorar en aquell moment. Com tot després s'engrandirà o no depenent del futur.
Demà pensam escalar la muntanya. Bé, és una inmensa roca de 800m molt abrupta i que té més de 3600escalons de pujada. Si pot dormir, però encara no ho tenim clar. Vorem. La tornada en bici ja de fosc, i havent vist una posta de Sol increible, finalitza a un restaurant que tendrà l'honor de ser el més barat del viatge. 1300 kyats per dos arros amb pollastre al curry i dues pastes de postres. Uns 0'90€!! després birreta i un skype ràpid amb els pares.
No hay comentarios:
Publicar un comentario