Dia 142. Baixam del bus prop de les 5 am. Han sigut gairabé 10h de bus. No molt còmodes per cert. Però jo estic eufòric, no se ben bé perquè. Les forces haurien de fallar però és al contrari. M'invaeix unes ganes i il.lusió de estar a una ciutat nova, sense tenir ni puta idea d'on som, sense tenir destí però si objectiu. Com a la India. Només nosaltres i el meu google maps a full. Mos enfundam les sabates, un gest motivacional, tal qual com si haguessim de sortir al camp.
Hem decidit que sudam de tuctucs (lo pesat que són ho calificaria nivell amigable, baix, estem acostumats a coses molt pitjors) i que caminarem. Clar que si. La ciutat a les fosques, poc a poc ens desperta, només quatre despistats, gent de neteja (prou bé ho tenen) i nosaltres. Primera parada 7 eleven a menjar algo i seguim.
Alucinant quan a la nostra ruta cap a l'embaixada passam pel centre de la ciutat on l'ambient sembla estrany. Allà hi ha hagut moguda. Barricades, valles, cotxes girats i destrossats i militars als voltants. Tot bastant serio. Encara que pel nostre bé sembla que ara estan en moment de descans. La jess aposta per passar-hi. Bueno al final feim dressera i no succeix res anormal (millor). Poc a poc anam sentint el cansanci del no dormir i estar malament a un bus durant 12h. Creuam xinatown i feim stop a un super hotel a fer refresh. Com cantam allà. Ens hi estam una estona perquè quan surtim de nou al carrer ja és clar. Les tendes i el barri ja s'ha llevat. Molts monges, alguns beneint gent, circulant com si fossin funcionaris en busca de la seva oficina. La veritat m'esta encantant aquest passeig. Anam bé de temps i l'estic disfrutant. Al final els 6km matutins, així de guais, no es fan tan llargs i prop de les 7,15 arribam a l'embaixada de Myanmar. Ja hi ha una petita cua i negocis al voltant (com una furgo alucinant que té absolutament de tot per la documentació necessaria per la visa). Nosaltres imprimim el billets de tornada i ens feim amb uns formularis que anam omplint. La cua a les 9 és de més de 100 persones i nosaltres serem dels primers, els 9ens per ser exactes! Una delicia! Cap problema, entregam papers a una finestra i a l'altra pagam. Ja tenim resguard, hem de recollir els passaports a les 3,30pm. Sembla que anam a Myanmar! Són les 9,19am i el dia està sent redó.
Mos sentim contents i excitats. La cua crec que s'allargarà fins les 11, però nosaltres tenim aquesta part feta ara toca buscar hostel. Anam amb bus (he fet dos sprints olímpics per agafar-lo) cap a Khaosard Rd (o així) a buscar una habitació barata. Poc a poc mentres buscam, i també vegent que els busos a Chang Mai surten al vespre, anam meditant l'opció de poder sortir avui. És a dir, fer una petita escala a Bangkok de 12h però per la tarda fer bus de nit cap al nord de thai. La veritat tenim extra forces. La Jess diu vaig "drogat" o algo, crec que és la emoció del dia. M'està encantant (i està anant rodat).
Que si només fer dutxa, que si agafar habitació barata i descansar una mica, sudar de tot i dormir... El que està clar és que a les 3,30pm hem de ser de nou a l'ambaixada, així que molt no podrem sobar. Conclusió pillar algo lo més barat possible, anar a buscar la visa, i si tenim temps agafar el bus. La meva opinió és que el dia ens demanava la ultima opció, tot secuencial, rodat, sense roçadures (quasi ens regalen un menjar al Burger). Al final, hostel a 200Bhats fins les 6pm, amb opció a tot el dia per 240.
Dormim com podem 2h i mig sobats anam cap a l'ambaixada a recollir el que és nostre. El tràfic ens fa patir, mare meva quin lio per tot. Mos plantajem anar corrent, però al final no fa falta. Ens ajuden al carrer i aconseguim arribar mitjançant dos busos a les 16h a l'ambaixada. Bé de temps. Pim pam. Visa Thaaaaai!
What's next? El trafic esta fatal. Després de treure bhats al city Bank decidim pillar un bus. A veure si arribam a temps a la zona dels hostel i podem comprar billet a Chiang Mai. Seria complet.
El bus no avança i el temps passa. Un home ens indica que anem al Pier a pillar un vaixell. Anar pel riu serà el millor. El que ens faltava avui. Hem arribat a les 6am a Bangkok i sent que duc com 3 dies. Hem caminat molt, moltissim, hem fer mil coses. Caminar pel matí mitja ciutat, visat, buscar hostel, dormir, tornar al visat, diners, vaixell i...ara conseguir un ticket cap a Chiang Mai. Sí, al final el vaixel ens deixa a temps, el camí ha sigut plàcid i bònic, el paisatge són moltes cases que no sab com s'aguanten. A la primera agencia que veim demanam si es possible, i bingo! 6,30pm surt el darrer. Tenim 15min per agafar maletes i anar al punt d'encontre. Correm com locos per trobar el hostel, mig desorientats.
Però avui tot acaba bé. A les 7pm el bus (una puta M) surt amb nosaltres dintre. Seran 12h llargues de camí, les mateixes que nosaltres hem invertit en el dia més complet, pràctic, divertit, agotador, rodat i eficaç que record. M'ha agradat Bangkok, d'aquí dues setmanes tornarem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario