Dia 150. La nit al bus transcorre tranquila perqué aconseguesc dormir una estona. Hi ha música però no escandalosament alta, poten pels voltans però es veu que no m'enter, el bus té problemes mecànics però no tenim pressa.
El nostre dubte es resol un cop al poble. Hem esquivat els controls, almenys de moment. Són les 3,45am i aquí no hi ha ni el Tato. Bueno si, taxistes, però tot tancat. Donam voltes intentant trobar un Guesthouse decent i barat, però el poble de Nyang-U dorm. Fins les 7,30 no donam amb l'adient. Sembla que avui ens haurem de resignar a pagar 20$ per la nit i breakfast. La dutxa d'aigua calenta no es fa esperar. Buffff!
Després de dormir 4horetes ben necessàries sortim a dinar uns noodles i tornam a fer siesta. Lo nunca visto!
Mos aixecam com amb resaca i més fet pols, però una dutxa i la sensació que el temps s'ens esgota fa que surtim a veure la posta de Sol. No tenim moltes forces així que elegim un temple que està dintre el poble, no per això menys espectacular. Vorejam el riu per arribar-hi, un riu quasi sec per les altes temperatures, aquí han començat les vacances escolars i l'estiu! La gent ho utilitza com platja/rentadora/secadora. Nosaltres com a camí d'accés alternatiu a la porta d'entrada al temple, d'aquesta manera creim que evitarem pagar o tenir que mostrar la taxa pels monuments.
El temple resulta facinant a la posta de Sol i desprén uns colors molt intensos i de contrast amb el cel. La nota curiosa és que a com a tots els temples et fan descalçar, però dintre està especialment brut. Feim les fotos de rigor i tornam cap al hostel a sopar. Demà ben d'hora veurem el Bagan de veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario