sábado, 30 de noviembre de 2013

Dia 49. Sembla que mos hem aixecat una mica millor. Decidim que avui farem algun passeig a l'exterior i visitarem una mica Kathmandú.

El meu cul esta en plena erupció, sembla un volcà enfadat. Passetjam per Kathmandú i amb poc temps et dones compte de que és una gran ciutat, que no te res que envejar algunes del món occidental, i que podria ser la part antiga (i una mica descuidada això si) de les nostres ciutats d'origen. 

Hi pots trobar de tot, hi ha molts mercadillos i tendes, tants que mos engrescam. Primer uns mocadors de baixa qualitat per 100 rupies, 5 en total, després dues pashminas bones per 1100rupies i després bosses te. Tot a preu "morning time" segons ells. Poc a poc mos donam compte que Kathmandú serà un bon lloc per enviar el nostre paquet de Nadal, aqui ho farem. Haurem de reunir coses per tothom, seguirem el següent dia.

Passam per un barri més cèntric on hi ha infinitat de tendes de mòbils, fins hi tot un centre comercial exclusivament d'això. Anam una a una demanant preu pel nostre iphone5, que si lock que si unlock. El maxim que ens donen son 30000rupies, no ens satisfa. Fins i tot gent del carrer ens para per demanar preu pero no acaben de decidirse. Ells el volen unlock i nosaltres nomes volem un cash decent. No hi ha acord. Jo menfad amb un dependent duna tenda per la seva incompetencia, no ens compra i a sobre en reseteja el iphone. Després de l'enfado visitam la Durbar square, és maca i molt oriental però el meu cul ja esta a un nivell massa elevat, el volcà fa evacuar el personal.


martes, 26 de noviembre de 2013

Dia 48. Se veia venir, podia ser que fos fins hi tot necessari. Al cap de quasi 50 dies de viatge hem d'aturar una mica. El problema és que no és per desició pròpia, el cos ens ho demana. Esteim malalts. Necessitam un dia de repòs.

El viatge amb bus, el fred, el dur trekking, el cansament acumulat, etc. La qüestio és que no estem bé. I també afecta al humor i ànims. La Jess molt costipada i tapada, com fluixa, com griposa. Jo com malalt, fluix de defenses, amb una mica de febre i sobretot amb el cul donant per cul. Fa temps que no me feia sofrir tant, i a més multiples llocs. No tenc forces per gaire.

Berenam a l'hotel. Almenys és la part positiva, és una bona habitació per estar-hi tot el dia. Bon servei. al final aprofitam el dia el que podem, encara que sigui des de el llit. Decidim planificar el nostre futur. Miram molts vols i combinacions i al final...dia 20 desembre cap a Kuala Lumpur! Air asia prou economic, encara que hem tardat. I per rematar...dia23 desembre cap a Indonesia fins el 20 de gener (en principi). Bona feina. Me fa molta ilusió, hem comprat i elegit bé crec. Anam amb època de pluja però sembla que no es tant important. 

Toca algo per celebraro...himalayan pizza a domicili, al llit vamos. Guarrada pero bona. Un dia es un dia.

sábado, 23 de noviembre de 2013

Día 47. Llegamos a kathmandú a las 5 de la mañana. Pillamos un taxi al Tamel, el lugar donde se concretan la gran mayoría de los hostels y una de las partes más centrica y turísticas de Kathmandú.

La noche en el bus ha sido horrorosa. Frío, paradas interminables, el hombre que ronca sentado detrás. Muleton con un quiste y yo con la nariz taponada. Somos un equipo digno de las paraolimpiadas. Al llegar a la ciudad todo está desértico. Demasiado pronto aún, así que nos vamos a desayunar a lo único que encontramos. Es un hotel con un desayuno-bufet. No podríamos haber encontrado nada mejor, a pesar de que nos sale 1,000 rupias.

A eso de las 7 de la mañana empezamos a patearnos la ciudad en busca del hostel "bueno, bonito, barato". Buscamos y buscamos. Pasamos unas tres horas preguntando y subiendo a habitaciones. Tras muchos, muchos hostales, encontramos el nuestro. Un cuarto grande, limpio, con wifi y con baño propio por 700 rupias.

Estamos agotados y enfermos, así que nos vamos a la cama. Tarde de relax total. Cenamos a las 17.00 unos noodles y vemos un Polonia. Mu está muy mal por su quiste y nada nos apetece más que dormir pronto.
Día 46. Me levanto temprano, he pasado una mala noche. Me voy a desayunar a la german bakery. Mu se queda en la cama y me recrima que he hecho mucho ruido al despertarme. 

Enfados y reconciliaciones aparte, después del desayuno volvemos al hostel. Yo estoy agotada, me apetece dormir y me quedo toda la mañana en la cama. Mu se va a visitar la Davi's waterfalls y cuando vuelve aparce con carne de pollo, salchicas y patatas fritas que ha comprado en una carnicería que ha visto. Pedimos al dueño del hostel si podemos cocinar y eso hacemos. La comida está muy rica. Día de proteínas para el cuerpo. Me encanta. Se ha lucido. 

Volvemos al cuarto y toca recoger todo, nos vamos a Kathmandú, nuestros días en Pokhara han llegado a su fin. Antes de irnos el dueño del hostel nos la juega bien jugada. Nos cobra la noche por haber hecho el check out a las 16,00 de la tarde y nos cobra una birra a 385, cuando lo normal son unas 200 rupias. Sabemos que hemos utilizado su cocina y queríamos pagarle por ello, pero se ha pasado. 

Nos dirigimos a la estación de buses y compramos el billete de bus, supuestamente, vamos en uno "confortable". Luego té, helado y actualización de blogs en un restaurante cercano a la estación, y a eso de las 18,45 nuestro bus sale.

Es mucho más incómodo de lo que habíamos pensado. Ventanas rotas, personas que no dejan de subir y mucho mucho frío. Pero quejarse no vale de nada, aguantamos como campeones y llegamos a Kathmandú a las 5 de la mañana. 


viernes, 22 de noviembre de 2013

Dia 45. Dia d'eleccions. Es respira que es un dia especial i estrany. Hem dormit de nou al mateix hostel. No hem acabat de dormir i descansar tot el que voldriem però al menys no fa tant fred.

El que el final havia de ser un dia de relax es va engrescant fins al punt que alquilam unes bicicletes. 

El relax és més aviat al carrer, cap cotxe, de tan en quan algun de la policia però res més, ni motos ni taxis. Els nens juguen al mig del carrer en el que fa que sigui una estampa més del passat que d'un món actual. Silenci. Alguna tímida bici i jocs, tothom fa alguna cosa...badbintong, futbol, cartes, daus, escacs, jocs de taula...

Visitam un colegi electoral i fem un tour per la ciutat (els museus estan tancats). Impressiona veure el barri antic tot tancat i buit. Baixam a dinar al lakeside alla on ens havia dit el "titi de la albarca". No falla, lloc brut, pero bo i barat. Després fem barca pel llac, turistada al canto...aixo si, ens porten. 

De tornada al hostel recollim la roba que haviem deixat rentant el dia anterior, fa bona olor! Nit de skype i internet al german bakery i a dormir! Encara hem de decidir que farem dema.

Dia 44. Trekking 4. Després de la pallissa del dia anterior avui toca rematar la feina. Al final decidim anar a Nayapul, ens arriscam que la vaga ens afecti, però és que el nostre estat físic no dona per més. Landruk i Phedi esperaran una altra ocasió.

La caminada és més agradable del normal, costa cap abaix, passam de 2100m al 1200m, però tot i així es fa llarga. No aturam a dinar hi ha ganes d'arribar. Anam justos deforces i resentits per totes bandes i això és nota també en el nostre humor.

Un cop a Nayapul conseguim facilment un taxi per 1500 rupiees nepalis, i qui ho hauria dit el vespre anterior, a les 14.30pm ens plantam a Pokhara de nou. 

De camí hem decidit on dinarem, "don't pass by me". No ho farem, no. La jess té el cordon blue entre cella i cella, jo al final faig un steak de vedella!! Brutal, sens dubte el millor menjar en 45dies de viatge (intentam recordar una altre milor i no surt), birretes Everest, solet i bona situació...sembla que a la ciutat també es viu bé!

Monday 18th / Trekking 4
(Ghandruk-Nayapul) : 7:55am - 13.10pm. 12,2km / 4h





jueves, 21 de noviembre de 2013

Dia 43. Trekking 3. Després de la magnífica posta de Sol del dia anterior sembla que ja no hi ha res millor a veure. Per mi va ser impactant, top 3 de coses vistes sens dubte. Mos aixecam bastant cascats i tenim molt poc efectiu. La Jess ha passat molt mala nit i jo la veritat també. El coll és resenteix.

Tot i així, mos aixecam ben prest, els primers del nostre grup. Avui és el dia on ens separam i cada un tornarà per diferents llocs. Ha estat molt bé conèixer-los. Sobretot els britànics. Al final puc pagar amb dòlars i això alleugera la nostra pressió econòmica i també de la Jess. Llavors decidim que intentarem fer la tornada completant el circuit, i si podem arribarem a Ghandruk (ens han dit que són 10h, encara que hi ha múltiples versions). Sino Tadapani està a un punt intermig. D'aquesta manera retallam dies a la ruta.

De bon dematí ascenció de més d'una hora. Quines vistes!! A partir d'aquí tot ha de ser baixada, estem a 3200m. La resta de la travesia fins a Tadapani la feim amb un spanish trotamons colgao, "el tati". És un colgao però no és un fantasma, crec. Mos convida a té amb el seu fogonet i parlam de la vida i la realitat del pais. Coionut! Dinam junts i després continuam sols. 

Aquesta part de la travesia es més lleugera i de diferent naturalesa. Bosc frondos i humit. Les muntanyes segueixen al fons. Jo començo a resentirme del genoll, sobreesforç. Casi i som. Cau la foscor i arribam. 8h després de sortir som Ghandruk. Son les 17h, esteim morts i apellissats. La nostra habitació-cabanya es converteix en el millor refugi contra la festa per la lluna plena que s'escolta fora. 

Sunday 17th / Trekking 3
(Gorapani-Tadapani) : 8.40 am - 12,50pm. 8,3 km / 3h15m

(Tadapni-Ghandruk) : 14.15pm - 16,35pm. 7,2km / 2h15m



Día 42. Trekking 2, amanecemos en Ulleri. 

Estamos cansados, constipados, tenemos frío y la cama en la que hemos dormido es dura. Pero lo cierto es que levantarse en medio de las montañas tiene un magnetismo especial. Desayunamos y nos ponemos rumbo a Gorepani. Algunos nos dicen que la ruta es de unas 4 horas, otros que 5. Lo mejor es no preguntar y hacerlo al ritmo que puedas. Empezamos a caminar escaleras arriba. Todo es verde y húmedo. En la primera parte del trayecto hay cascadas, el suelo está mojado, hay partes con barro. Vamos montaña arriba, aunque la cuesta no es tan elevada como el día de antes. Mu y yo vamos más o menos al mismo paso. Él lleva la maleta y tiene dolor de garganta, así que va màs lento. Yo tengo mocos y el día anterior intuí en mi cuerpo una breve infeccióne de orina. En nuestro mejor momento no estamos. 

Tiene algo terapéutico esto de hacer un trekking. No piensas demasiado, estàs cansado, sólo hay que mirar el paisaje y seguir andando. Llegar a Gorepani es el objetivo. Tardamos unas 3 horas y cuarto en llegar. No ha sido tanto el camino y el paisaje es brutal. Comemos y nos vamos a dormir una mini siesta. El hostel es bastante decente, mucho mejor que el de ayer. Las mantas son gordas y el cuarto está limpio, además, el dueño nos ha dejado wifi gratis.

Dormimos una hora y a las 15.00 de la tarde subimos al Poon Hill. Una cima, a 3,200 metros de altura, desde la que se puede observar todas las inmensas vistas de las montañas del Himalaya. A pesar de que sólo está a unos 45 minutos de Gorepani, el trayecto se me hace especialmente duro. Escaleras y más escaleras.

El atardecer es apoteósico. Es curioso pensar lo pequeño que es el ser humano en medio de todo aquello. No creo que haya muchas palabras para describir ese atardecer. Los rayos del sol se reflejan en las montañas nevadas y se transforman en un montón de colores. El sol se pone por un lado, la luna sale por el otro y nosotros estamos en medio, muertos de frío y sacando fotos. Impresionados. Y viendo montañas de más de 8.000 metros (Annapurna I)

Saturday 16th / Trekking 2 
(Ulleri-Gorapani) : 9am - 12.20pm. 7,8 km / 3h / (Poon hill) 1,30h



miércoles, 20 de noviembre de 2013

Dia 41. Trekking 1. Mos aixecam gelats! A les 7am hem quedat a l'estació de busos de Pokhara, amb el grupet per agafar algun transport que ens porti a Nayapul a iniciar el nostre trekking.

Quan som alla veiem que la famosa "strike" es omnipresent. Al final aconseguim un taxi per 500 rupiees per cap. Ja podem començar a caminar.

Poc a poc ens donam compte, encara que el millor esta per arribar, que ni sera un trekking suau ni sera per un escenari típic. Veiem el primer gran cim, el "Fish tail", tot nevat. Brutal. Passam el control a Biratanti i ens dirigim cap Ulleri. Feim parada a Hile a dinar i fer una mica de cartes. Es respira un aire pur, els paisatges son impressionants i l'aigua fa ganes de "menjar-se-la". Vas trobant petits llogarets i restaurants pel cami, esta montat pel turisme, i al ser época bona et trobes amb bastanta gent, però per mi manté una essencia especial. Aixo si els preus esta inflats.

Després de dinar toca la ascenció a Ulleri. Escalons, molts escalons. Es fa dur, i més encara amb la maleta tocha. Ens hem emportat només una de gran i un de petita. 

Per fi arribam. Son les 15,30pm. El hostel es car pero decent, i les habitacions son peculiars. Presenciam la posta de Sol enmig d'una vall amb muntanyes nevades al fons. Dutxa "calenta", sopar i a dormir, ara si que fa fred. Tornam a estar gelats!

Friday 15th / Trekking 1 
(Nayapul-Hile-Ulleri) : 9am - 15.30pm. 11,5 km / 4h 20m
Dia 40. Pokhara. Hem passat la primera nit a Pokhara. Freda! Molt freda! S'ha acabat la calor de la India, estem molt aprop de les muntanyes i es nota. 

Berenam uns croissants de xocolata amb te al jardí del hostel, tot disfrutant de les magnifiques vistes de les montanyes nevades de l'Himalaya al darrera. Brutal. Al Sol fa calor.

Decidim sortir a explorar Pokhara, ens han parlat molt bé de la ciutat. Sembla molt tranquila, s'hi podria viure pensam, carrers ordenats, nets, gent amable i amb atractiu.

A la oficina de turisme trobam el grupet de l'altre dia, decidim fer un trekking tot junts per la reserva de l'annapurna.  Semblen bona gent, tres francesos i tres britànics. Després d'apoquinar 8000 rupiees ja tenim tots els permisos. Per la nit sopam tots junts i concretam les hores i el lloc de partida. Nosaltres ja hem alquilat jaquetes potents contra el fred!


Dìa 39, Butwal. 

Nos levantamos pronto y salimos a dar un paseo por el pueblo. Bastante auténtico. Los turistas y los sitios para turistas brillan por su ausencia. Desayunamos en el ùnico sitio que encontramos comida tìpica nepalì: pan frito, un caldo con garbanzos y una especie de caramelo muy dulce. No está tan mal y no nos ha hecho daño. Puede que sea producto de que cada vez estamos más integrados o de que cada dìa somos más proclives a probar cosas tìpicas/locales. 

Tenemos que salir de Butwal como sea y llegar a POkhara. Vamos a la estación y preguntamos pero nadie parece saber nada concreto, la huelga nos ha pillado de pleno. Un señor nos dice que hay otra estación desde la que quizás hayan buses. Caminamos y caminamos y no la vemos. Preguntamos a la policìa y tampoco saben demasiado, ni siquiera parece que nos entiendan bien. De repente, un grupo de unas mujeres 5 mujeres, jóvenes y mayores, se acerca. Les preguntamos si saben algo, si nos pueden ayudar a llegar a Pokhara. Una de ellas, con unas gafas y sari rosa, se acerca a la policìa y le debe decir, segùn Mu, algo asì como que somos turistas y que la huelga no debe afectarnos. No sabemos si gracias a ella o no, pero lo cierto es que momento seguido, después de una llamada telefónica, nos enteramos de que un bus sale en 10 minutos y nos está esperando. Gente amable hay en cada esquina. 

Llegamos al "bus" y pagamos 3000 rupias por el viaje. Mucho más de lo que pagarìamos si no hubiese huelga. Emprendemos el viaje a pokhara parando muchas veces, no sabemos qué pasa exactamente pero la policìa nos escolta y parece que en cada parada chequea el camino. Por lo poco que sabemos, Los maoìstas (los huelguistas) han cortado carreteras aunque la nuestra es segura. Durante el camino nuestro coche no va solo, también viajan otros turistas. Durante una de las esperas de una hora y media conocemos unos ingleses y franceses. Parecen simpáticos y llevan el mismo estilo de viaje que nosotros, es decir, gastar poco y hacer mucho. Hablamos de hacer un trekking juntos, aunque en ese momento no concretamos nada. Pasamos unas 10 horas viajando aunque finalmente acabamos llegando. Cuando lleganos a pokhara, antes de bajarnos del coche un hombre viene y nos ofrece su hostel por 500 rupias y wifi. Parece una broma, todo en Nepal está siendo más caro de lo que pensaba. Pero no, no lo es. La habitación es normal pero parece limpia, el baño tiene BAÑERA y hay agua caliente. 

sábado, 16 de noviembre de 2013

Dia 38. Anem cap al Nepal. 
Doncs si va funcionar el power si. Varem tenir camarot de NOMÉS dues persones i varem poder estar minimament cómodes. Damunt les 9 del matí ja erem a Gorakhpur, ultim punt amb estació de tren abans d'arribar a la frontera amb el Nepal. La primera passa del llarg trajecte ja estava feta (10h).

Gorakhpur va ser testimonial perquè tan bon punt varem sortir de l'estació hi havia els busos cap a Sonauli esperant-nos. Bus a rebentar, dels antics, dels incòmodes, dels que la gent puja coses tam estrafalaries com una peça gegant de motor, dels que et preguntes com encara funciona i les amortiguacions no li han dit basta. 100 rupies per cap i després d'uncami de sotracs i mogudet, segona passa completada (3h).

Sonauli era el que s'esperava, un poble de pols i basat amb el negoci de la frontera amb Nepal. Ens posen el segell de sortida i posem el primer peu al poble veí. Només creuar es nota diferencia, la gent es mes amable, un amable diferent. Pagam la nostra visa nepalí per 15 dies de 25$ i provam la cervesa Gorkha. Bona bona, aquí hi ha bars per tot!! Res mes alluny d'una petita prova del que ens espera.

La mala noticia es produeix quan confirmam la noticia de la vaga general del transport, en tot el pais, durant els 10 dies previs a les eleccions. Aixo dificulta la nostra movilitat. Volem anar a Lumbini o Pokhara, pero al final vegent que no hi ha cap bus decidim enganxar l'unica opcio q s'ens presenta i acabem a Butwal, a 25km de la frontera. Tercera passa del nostre viatge cap a Pokhara (1h).

D'alla no hi ha millor opcions. Haurem de fer nit en contra de la nostra voluntat. Els dos malotes dela ciutat ens ajuden a trobat hotel. Per fi, descansam. Jo caic redó.

Es confirma el vist, Nepal es una altra cosa, es millor que India en qualitat.



jueves, 14 de noviembre de 2013

Dia 37. Sarnath. No ha sigut una nit tan reparadora com m'hauria agradat. Hem dormit a la nostra "mini jaula"...però aquest cop sense campanes ni horaris. Anam a l'estació i, com s'ensumava, no hi ha tickets per anar cap a Gorakhpur ni a Gaya. Són les 8,30 del matí. Anem cap al hostel a berenar. Abans arreglo la maleta, un remendero que me pega una petita clavada ho arregla en un plis plas.

El berenar es del mes bons i complets que he provat fa molt molt temps, encara que supos que el record del curs es recent també. El propietri del hostel es molt enrollat, es un vell amb cos de jove. Tot pel yoga diu. S'haura de provar perque la meva cara es mes be d'un vell acabat.

Després visitam els temples i ruines buddhistes de Sarnath. Però realment ho fem amb certa apatia, desgana i sobretot falta de forces. No se si és per aixo, pero el poble no m'acaba d'entusiasmar.

Repetim lloc per dinar, esplendit el Vishandi, i tot just després enfilam cap a Varanasi per intenar trobar el tren que ens porti a la frontera amb Nepal. Sembla que al final sera amb waiting list, despres de descartar el bus, vorem si el female power funciona com diuen.



Dia 36. Sortida del curs. Realment dificil de descriure en paraules. Ha sigut un curs de "sensacions", doncs això, les sensacions que almenys jo vaig tenir son dificil de descriure. Pero si es tracta de descriure la imatge (intentant agafar un punt de vista exterior) seria com un poc quan et rebaixen la condemna a la presó, et tornen el que vas entregar quan vas entrar i quan surts ningú testa esperant fora i has de començar de nou. 

Ja explicare en algun moment el que ha estat aquests dies per mi, però possiblement hagi sigut un shock de realitat, un execici mental i una paranoia triposa. Un experiment. A vegades una presó, a vegades un resort de relax natura, a vegades un camp de concentració, a vegades la Iniciativa Dharma, a vegades una tortura, a vegades un joc.

Caminar, caminar i caminar. Xerrar, i xerrar i xerrar. Abraçar, abraçar i abraçar. Un verb, una accio, una acte de llibertat, un plaeeeeer!! Hi havia ganes. Això es lo que ferem enmig del nowhere fins que vam trobar un tuctuc que ens va portar a la civilitzacio de nou.

Un cop teniem hostel ens vam fotre un dinar dels que es recorden. Que bo, quins sabors. Patates, hamburguesa, ous, formatge, noodles. Coses desconegudes.

Un poquet de Broadwalk i a dormir.


Curs


Dia 30. Dematí mogudet. Recollim les coses. Avui deixam el Yoga Mandir i Varanasi. Gran record que per poc queda tacat per la tipica baralla rutinaria entre nosaltres. 

Aconseguim que un tuc tuc ens porti a Sarnath, i d'alla un altre ens porta al curs. Esta a una vila remota i sembla un recinte bastant natural. Arribem de mala ostia, sense menjar i amb sed. Fatal vamos. I a mea no sabem on esteim ficant en realitat. A mi m'invaeix una sensacio de por per tot el cos. Ja no puc ni xerrar i tenc ganes de fugir. Pero ja es tard. Això ja ha començat. Tenim les nostres gabies i a les 8.00 pm comença el nostre "nobel silence"

Dìa 29. Toca lavar toda la ropa. Hacerlo en el hostel se nos escapa del presupuesto, asì que nos ponemos manos a la obra y lavamos nosotros mismos casi todo lo que tenemos. Luego comemos en el restaurante en el que dos dìas antes habìamos conocido a la alemana y a la chilena. Hoy es fiesta en la India, Diwali, y nos han dicho que la ciudad se inunda de fuegos artificiales, pero más bien son petardos. Es un buen momento para coger una barca y dar un paseo por el Ganges. Vemos los ghats desde ota perspectiva. Me gusta el paseo. Se respira tranquilidad desde el medio del rìo y hasta el agua parece menos sucia. Luego vuelta andando al hostel, esquivando los petardos. 

Dìa 28. Dìa de relax. Desayuno en el hotel y luego sesión de masaje. Llevamos casi un mes esperando este dìa y no defrauda. Por 700 rupias es màs que digno. Salimos desestresados y embadurnados de aceite. Luego damos un paseo por la Hindi University. Andamos y andamos por los alrededores de la universidad, regateo con el señor de la bicicleta y foto en el fort de Varanasi. Toca comida en un español. El restaurante de español tiene el nombre y poco más, pero el que lo regenta es simpático y además vive en Mallorca. Nos cuenta que es un "mestre d'aixa" que va a trabajar 6 meses en Mallorca y otros 6 en la India. Comemos un pincho de tortilla y unos sandwiches que no saben a thali ni a picante. Con un poco de aceite de oliva, tomate y orégano se nos hace feliz. Aunque para ello hayamos esperado casi una hora. En las escaleras mu se pega La Hostia. Puede que la mìa de la bicicleta haya sido del estilo pero, sin duda, no del mismo nivel. Se resbala en el primer escalon y se desliza por cada uno de ellos hasta que lo frena la pared. Afortunadamente, sólo ha sido un susto que se sobrelleva mejor con unas galletas con nutella.

domingo, 3 de noviembre de 2013

Dia 27. Dematí un pelín remogut. Reconciliacions apart. Els del hostel, molt, amablament ens conviden a pirar, a buscar-mos un altre lloc on dormir. Fully book. La única proposta és netejar una habitació que tenen abandonada a prop de la cuina de l'últim pis. Fa por, directament fa por. Però bé diuen que la netejaran tal i qual i acceptem, més veiemt que per la zona no hi ha cap cosa millor i barata. 

Decidim anar a fer una volta mentre li fan una liposucció a la jaula on dormia Rahul ara reconvertida en habitació. Trobem el segon ghat crematori, el que és pels suïcides i demés. També veiem l'Assi ghat, així com provem sort a varis llocs perquè ens facin un massatge. Un d'ells és un hotel de super luxe. A la Jess li convenç, però el Ministeri d'Economia té un limits clars fixats des de Alemania, iels càlculs no surten. La política d'endeutament és 0. Bromes apart, finalment trobam un llocdecent al qual agafem hora peldia següent a les 12.

Per dinar, és produeix un incident que potser mararà el viatge cap endavant, qui sap. Unes noies ens recomanen negociar els preus per les rooms i no acceptar coses per sobre 300-400 rupies la nit. Dit i fet, destí o no, trobam un guesthouse puta mare que compleix la nova política de preus de mercat. Anem a recolllir les nostres coses al antic hostel i amb rikchaw bike posem cami cap al nou hostel, no sense abans haver discutit amb els de la wine shop, mencanta negociar.

Oferta-demanda, qui deia que la India no era capitalista?
Dia 26, Varanasi. 

Vamos al ghat en donde se realizan las cremaciones. Al principio pensaba que serìa algo desagradable. El simple hecho de pensar que están quemando a una persona, aunque sea muerta, cerca tuyo y a la vista de todos, es chocante.

Llegamos al ghat y encontramos a un chico que nos llevó a un edificio en donde lo verìamos mejor. La impresión fue mucho menos impactante de lo que creìa, incluso dirìa que habìa algo "bonito" en todo ese ritual. Las sábanas de colores que rodean al muerto (naranjas sin son hombres, dorado o rosa sin son mujeres, blancas sin son niños), el brahaman que se acerca y bendice sl muerto, los troncos de madera, los familiares que lo mojan en el rìo antes de empezar con el fuego. Al final, después de todo, no dista tanto de los velatorios, funerales y entierros que nosotros conocemos. Casi lo más impactante, más incluso que las cabezas calcinadas, es ver como a 200 metros la gente se baña, lava la ropa o juega tranquilamente. Y es que, al final, no es un rìo cualquiera, para ellos es un rìo sagrado. Durante todo este tiempo el chico nos acompaña, nos va relatando la escena y contesta a las dudas. Si se tiran las cenizas al Ganges se rompe el ciclo de reencarnaciones y la persona difunta llega al nirvana. 

Después toca tarde de compras. Yo consigo mis pantalones de "hippie tirada que se va a La India". Estoy contenta porque además mi negociante preferido lo ha sacado por 135 rupias. Volvemos al hostel y hacemos una de las comidas más simples y más top: huevos fritos con arroz/huevos fritos con patatas. Luego siesta y luego pique, que ya iba tocando.

Día 25, Varanasi.

Acabamos de llegar y se repite el protocolo de las demás estaciones. Conductores de tuktuk que esperan a la salida de la estaciòn, que te preguntan a dònde vas. Empieza la fase regateo y negociación, la preferida de mu.

Esta vez pillamos el rickshaw con un chico belga. Llegamos al hostel y vemos el cuarto. En principio lo que nos parece una cutrez acabará siendo algo digno. Comemos y salimos a dar un paseo por el main ghat (munsighat). Hay algo en Varanasi que conquista. Tiene personalidad. Creo que reúne todas las  características que piensas  sobre La India. El alboroto, el caos, la masificación; pero también el misticismo, el yoga o los dioses hindúes. 

Acudimos a la ceremonia que cada día se celebra a las 18.30 en honor al Ganges. Somos, literalmente, atacados por unos bichos que quiero creer que son grillos, además de por mosquitos (como no). Y estamos, literalmente, aturdidos (al menos yo) con el olor. Se intuye el color "verde-marrón" del agua y la basura que se amontona en charcos al lado de las barcas o de los que se mojan los pies y se echan agua por encima.

Luego vamos a comprar unas cervezas y callejeamos por los minúsculos pasadizos. Gente, vacas, turistas, motos. Imposible tardar menos de una hora entre la ida y la vuelta, a pesar de que Google Maps nos diga que está a 15 mins. Esa noche nos tomamos la cerveza en la terraza y conocemos a Rahul, el chavalín que trabaja en el hostel y que duerme solo en el cuarto de al lado de la cocina. Rahul, con sólo 12 años, es un bofetón de realidad en toda la cara. 


 

sábado, 2 de noviembre de 2013

Dia 24. Dia complet. Segona i ultima nit al hostel resort. Al matí decidim anar a veure les waterfalls enlloc de més temples. Truquem al "coleguita" del primer dia i per 400 rupiees ens porta. 

El paisatge de camí es esplendid: pobles super petits i rurals, molta agricultura i tuk-tuks amb més de 15 persones dintre. Dintre la reserva, les cascades i els colors són bonics. Per fotos veus com tot canvia segons l'èooca de l'any, i com amb els monzons els canyons i cascades queden esborrats.

Per dinar, amb regateig inclos, un Bella Italia que preu-qualitat surt molt bé. A la tarda abans de marxar visitam la Old Village de Khajuraho. Esplèndid. Ple de nens que ens persegueixen i ens mostren la zona. Més temples i una India més pura. 

Ara toca Varanasi. 11h de tren. Compartim tuktuk amb un franchute.