Per fi s'acaba el mes clau, el mes llarg, el mes dur. Ara tot serà costa cap abaix espero. Moltes coses al cap i cap de concreta, molt temps per pensar però poc per poder imaginar. Juliol és aquí. Som-hi tu! 

PD: La India atreu abans de ser-hi.

La meva manca d'imaginacio per les coses artistiques es bastant evident. Mai he sigut cap avanzat en el mon de les belles arts, sempre ho he tengut clar.

No obstant, la meva imaginacio o creativitat no s'han estancat, s'han anat desenvolupant amb el pas dels anys, potser no tant en aspectes tan plastics com en aspectes mes organitzatius.

Certament, inquietant i molesta arriba a ser la excessiva capacitat imaginativa previa, des d'un punt de vista subjectiu, de les accions que hauré realitzar. Es a dir, allo que m'involucra i que no ve sobtat o per idea esporadica d'un altre. A vegades arriba quasi fins al punt de la recreacio, una intent de percepcio del que sera o es sentira. L'anomenada pre-percepcio.

Logicament aixo li treu part de la incertesa (no sempre negativa, val a dir-ho) pero tambe li treu part de la emocio (quasi sempre positiva) a les coses, a la vida. Obvi. Pero es quasi un acte reflex.

No se si es perque s'apropa a un mon abstracte per a mi o que l'idea i aventura es d'un nivell sublim d'incertesa o que la sensacio d'acompliment d'un somni es inpredictible. Pero la realitat es que la meva base imaginativa falla per primer cop en molt temps, llavors no es tant potent. Estic content d'aixo.

Nomes soc capaç d'imaginarme fins el 4 d'octubre. Incert si, novedos tambe, emocionant i motivador. Data on encara si puc utilitzar la meva pre-percepcio. No es dificil imaginarme una taula plena d'Estrellas Damm despedint-nos. 

Llastima que massa lluny d'avui queda aquella taula, un avui que sino fos per tu no podria pre-percebre. Feliç Aniversari Jess!

Passant les penes