T H E G R E A T E S C A P E

Dia 37. Sarnath. No ha sigut una nit tan reparadora com m'hauria agradat. Hem dormit a la nostra "mini jaula"...però aquest cop sense campanes ni horaris. Anam a l'estació i, com s'ensumava, no hi ha tickets per anar cap a Gorakhpur ni a Gaya. Són les 8,30 del matí. Anem cap al hostel a berenar. Abans arreglo la maleta, un remendero que me pega una petita clavada ho arregla en un plis plas.

El berenar es del mes bons i complets que he provat fa molt molt temps, encara que supos que el record del curs es recent també. El propietri del hostel es molt enrollat, es un vell amb cos de jove. Tot pel yoga diu. S'haura de provar perque la meva cara es mes be d'un vell acabat.

Després visitam els temples i ruines buddhistes de Sarnath. Però realment ho fem amb certa apatia, desgana i sobretot falta de forces. No se si és per aixo, pero el poble no m'acaba d'entusiasmar.

Repetim lloc per dinar, esplendit el Vishandi, i tot just després enfilam cap a Varanasi per intenar trobar el tren que ens porti a la frontera amb Nepal. Sembla que al final sera amb waiting list, despres de descartar el bus, vorem si el female power funciona com diuen.