T H E G R E A T E S C A P E

Dia 27. Dematí un pelín remogut. Reconciliacions apart. Els del hostel, molt, amablament ens conviden a pirar, a buscar-mos un altre lloc on dormir. Fully book. La única proposta és netejar una habitació que tenen abandonada a prop de la cuina de l'últim pis. Fa por, directament fa por. Però bé diuen que la netejaran tal i qual i acceptem, més veiemt que per la zona no hi ha cap cosa millor i barata. 

Decidim anar a fer una volta mentre li fan una liposucció a la jaula on dormia Rahul ara reconvertida en habitació. Trobem el segon ghat crematori, el que és pels suïcides i demés. També veiem l'Assi ghat, així com provem sort a varis llocs perquè ens facin un massatge. Un d'ells és un hotel de super luxe. A la Jess li convenç, però el Ministeri d'Economia té un limits clars fixats des de Alemania, iels càlculs no surten. La política d'endeutament és 0. Bromes apart, finalment trobam un llocdecent al qual agafem hora peldia següent a les 12.

Per dinar, és produeix un incident que potser mararà el viatge cap endavant, qui sap. Unes noies ens recomanen negociar els preus per les rooms i no acceptar coses per sobre 300-400 rupies la nit. Dit i fet, destí o no, trobam un guesthouse puta mare que compleix la nova política de preus de mercat. Anem a recolllir les nostres coses al antic hostel i amb rikchaw bike posem cami cap al nou hostel, no sense abans haver discutit amb els de la wine shop, mencanta negociar.

Oferta-demanda, qui deia que la India no era capitalista?