Dia 148. Ja fa uns quans dies que mos aixecam amb gana. El nostre autocontrol està sent autènticament perfecte. Sobretot en els aspectes alimentació, vicis i moments de debilitat. Podria dir-se que està al nivell del que ens estem trobant a n'aquest país, tan per la seva gent i bellesa dels paisatges, com per la dificultats i limitacions que ens posa(imposa) el govern corrupte. És per tot això, que el berenar d'avui té gust a gloria (realment l'esteim pagant al seu preu, no ens el regalen), però si serveix per tenir un moment de "luxe", un moment pn surtim de la nostra realitat austera i digícil i ens convertim en petits acomodats. Al final només son uns ous fregits, les torrades amb mantequilla i mermelada que volguem, cafè, una fruita i un suc bastant "trina", però a nosaltres en serveix per seguir motivats i amb energia.
El dia ho requeria. Vaig poder llogar unes bicis per 1000K i varem recòrrer tota la part est del llac, bé tota no, uns 10km. La calor, el Sol, el camí de pols (el qual intenten convertir en carretera asfaltada mitjançant mà d'obra explotada i mitjans de fa 4 dècades a Europa) i les nostres forces no ens varen deixar fer més camí. No obstant va ser força complet. Varem sortir a les 10,30am i fins la posta de Sol, cap a les 18h, no tornarem al Hotel. Ens va donar temps de contemplar els primers floating villages, parlar amb alguns dels seus habitants. Ens va sorprendre con contruien cases sobre els pals que clavaven ells mateixos, com s'aguantaven totes aquelles cases?? La profunditat no era molta, però suficient com per no poder caminar. Tots es movien en barca, ja fòs per plantar al seu cultiu, per anar a casa el veï o anar a l'escola. Tot molt especial. El paisatge també ajudava, la calor no tan. Per dinar trobarem refugi a un "restaurant" barat de Myang Thok. Bastant cutre. Ara bé per acabar el dia, i de camí cap al hotel, li varem posar el punt pijo al dia i a les darreres setmanes, una visita a unes bodegues/vinyes...on varem fer una petita cata! (I també presenciar una magnífica posta de Sol). Tot ho importaven, lo únic propi, lo barat, mà d'obra i terreny. Bueno per algo es comença encara que mai t'acabes de creure que el govern no estigui implicat...Ara bé, els vins els hauran de millorar!
Per sopar ho vàrem fer a la zona més de locals possible, així també ens asseguràvem un preu baix. Aquell vespre degustarem una ensalada amb sèsam i una "tea leaf salad". Durant el sopar, asseguts a la mareixa taula que una noia holandesa que feia de team manager de viatges, mentre es parlava de la seva feina ho vàrem veure com una possibilitat a contemplar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario