Dia 110. Crec que és el primer dia en 110 que duim de viatge que ens adormim. Mira que hi ha hagut dies cansats i pesats, hores d'espera interminables i dies de poques tasques. Potser la costum de no haver de fer quasi res mai amb un temps establert (a part de check-outs) ens ha ajudat poc. A corre cuita recollim les coses i sortim de l'habitació, per sort només passen de 20 min de les 12 i no tendrem problemes. En 5 min del llit al carrer.
Practicament igual d'estranya i abrupta va ser l'arribada a JB. Aquesta ciutat (o almenys la zona on estavem) sembla un suburbi bastant conflictiu i amb molts personatges. Només l'efecte d'arribar passades les 2am i trobarse tot el barri fent biires, cafes o menjant als carrers era surrealista. Tendes obertes i gent per tot com si fòssin les 12 del migdia.
Després de berenar sortim de tal deporable ciutat. Hi ha que veure com canvia en pocs km la situació. Haura Singapur enviat a tota la xusma a la ciutat veïna de Malaysia?? Primer un bus cap a larkin i després cap a Melaca, qualsevol lloc serà millor. El trajecte es converteix en una experiència. Tenim BUTAQUES!però butaques, butaques. Amples i còmodes. Mare meva això és viatjar. On anam? Només 3 h, quina llàstima.
A Melaca ja es repira un altre aire. Caminam per arribar al centre (visualtizam un Tesco, fins i tot utilitzam un carrito!) Tenim sort de trobar un hostel a molt bon preu, seguint la nova política de dorms. Esta mig buit i sembla tranquil. Esta regentat per musulmans. Demà ja tocarà explorar la ciutat. Necessitam pausa. El cos ens demana posa frè i Melaca serà el lloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario