miércoles, 19 de febrero de 2014

Koh Lipe, la princesa cara. 14/02/14

Dia 132. Surtim a les 8,50 amb minivan cap al port i despres en speed boat cap a Koh Lipe. Hem pagat 1200bhats per això. Hem caigut a les trampes de lo fàcil. Però la veritat és necessari al veure el nostre estat els últims dies.

Arribam a Pakbara sobre les 11. Allò sembla un camp de concentració de turistes. Sens dubte esteim davant la zona més turistica fins ara. Molts locals i alguns extrangers. Es junta que és festivitat budhista i st valentine day. Un desastre vamos. Un cop ala lanxa ja ho anam presentint, la illa serà molt turística, massa. Feim una petita aturada de 15min a una illeta minuscula on, per primer cop, veiem les aigues cristalines de thai. 

Koh Lipe. Supera les meves expectatives he de dir. Llocs de relax, 7eleven, agencies i guiris per tot. Bajon. Per altra banda el lloc sembla que en el passat era un paradís. La putada és que la illa està completament plena, no hi ha hostel buit, i si n'hagués algun seria a un preu desorbitat. 

Caminam més de dues hores en busca d'algo decent, pràcticament fent volta a tota la illa. Una parella d'espanyols que venia amb nosaltres dintrw la speed boat sembla tenir el mateix problema. La idea de dormir a una tenda de campanya (per 400bhats, puta locura!) agafa força. Tot és car. Hi ha negoci. Crec que hem errat amb la primera bala, o que simplement tot serà així. Potser són els dies nose. Hem deixat les motxilles a una tenda i hem caminat amb més lleugeressa per la illa. Al final tenim "cop de sort" i trobam una hab per 600bhats. Crec de les poques, o única que queda en tot Koh Lipe. És car per nosaltres, i és bastant merda el bany, però...no hi ha res a fer. Esteim a la Sunset beach.

Sortim a buscar el nostre equipatge, a comprar el sopar al 7eleven per "intentar" estalviar i a mirar les tendes d'immigració. Res, tot esta passat de preu. Tornam a la platja a fer de gipsys. Mentres untam el nostre atun al pa de motlle amb les mans ens sentim pobres a devora tota l'altra gent d'aquella platja. A mi magrada menjar aixi. Al final s'ens acosten molts cans. Dos d'ells tenen premi i es guanyam la seva amistat. Esta ple de cans, un paradís per ells. Uncop "sopats" anam a veure Carnivale i a dormir. Avui hem gastat l'equivalent al pressupost de dos dies. Aquí palmarem pasta.


No hay comentarios:

Publicar un comentario