Dia 118. Al final deixarem la meravellosa Juara. Tenim la oportunitat que ens portin les motxilles amb cotxe, així nosaltres podem fer el trekking a través de la jungle de manera més còmode. La veritat aquí s'està molt bé, però el hostel no te més vacants i amb aquesa oportunitat potser és el moment de partir, així demà o l'altre tornarem a terra ferma per continuar l'aventura. No serà la última platja, ni illa remota. Sembla que queda un mes i mitg de moltes aigues increïbles. Abans de marxar tornam a coincidir amb la parella americana. Cada dia ens hem trobat i hem parlat una mica, són interesants.
El trekking comença cap amunt però facilón ja que va per carretera però poc es va salvatjant i nosaltres anam suant més. Es nota la falta d'esport seriòs dels ultims dies. Ens desviam a una waterfall (guapa però la comparació amb Annapurna i el seu entorn li pesa) on feim unes fotos i aprofitam per descansar. Poc després el camí és desvia i surtim de la zona asfaltada per endinsar-nos al pur bosc, més bé, jungla salvatge.
És un espectacle alucinant. Cap dels dos n'esteim acostumats. Renous, reptils de dos metres que no sabem com apartar del camí, animalets, arbres centenaris gegants, vegetació que ens impedeix el pas, el Sol no és veu. És un espectacle dels sentits. Flora i fauna 100%. Començam dubitatius però al final ens agrada. No se si esteim preparats pel Taman Negara. Atravessam petits riarols i embassaments. Al final desembocam a la part del darrera de Tekek. Allà sembla viuen més local i a cases modernes. Han sigut prop de dos hores i mitja anant amb calma.
A Tekek esteim desitjant menjar i beure a lo grande. Les maletes ens esperen a un duty free, i a prop d'allà dinam uns calamarets amb birres Heineken. Esteim cansats i plens. Costa moure's, la Jess diu sentir-se borratxilla. Però la realitat és que, baix un Sol que fon i carregats amb més de 10kg, hem de trobar lloc on passar la última nit a Tiomán.
Després de descartar uns quants lloc per car i merdes, decidim tornar a lo conegut, ABC. Bueno, 4km a les cames (a mi se'm fan els més llargs i durs del dia) per arribar a un llit. Són quasi les 7pm. El dia ha sigut de transició, com també ho serà el de demà, dur i bònic. Estic tan cansat que ni puc participar al partidet de futbol improvitsat. Em quedo mirant la impressionant i última posta de Sol. Avui comença la celebració del chinese new year, nosaltres a dormir prestet, rollo 9pm. Demà a les 6am cap al moll a agafar el ferry.
M'ha encantat Tioman. Wild. És lo més semblant a Lost. Les platges, són platges. Aigua transparent, gent amable, preus asequibles, hi ha vida i té comunicacions. Llàstima del preu del sòl. Estara al Top 10 del viatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario