Dia 130. Come on Thailand, let's go.
Agressius, estupids, lladres, timadors, guays, car, carregat, tots aquests adjectius, i alguns més podria afegir a les sensacions sobre les persones i la ciutat de Penan, Georgetown. Poc més de 12h i fora. Sense remordiments, això m'agrada. Els dos pensam el mateix a n'aquest cas, jo potser més intensament.
Dematí de informar-se. Coneixem dues noies al hostel que expliquen sobre el seu viatge a Thai i demés. Estan "perdudes" com nosaltres, però més majors. Consuelo de tontos que dirien. A les 3,30pm bus cap a Hat Yai. 4h i serem a un altre continent.
Dintre el bus feim un amic italià, es diu Andrea i parla de Thailand amb cert coneixement, després de passar-hi els últims 16 anys. Té fills i dona d'aquí. Half blood diu que els anomenen. A la frontera tenim la noticia de que només rebrem 15 dies de visa. Això obliga el nostre viatge a Myanmar. Ens parla de la devoció thai pel rei i de aquines illes podriem anar. Ens diu koh bulan i koh lipe.
Hatyai sembla força gran. Trobar un hostel ens costa però al final encertam. Jo hem segueixo trobant malament, demà vull anar al metge. La jess em porta menjar, no em puc ni moure. Quan torna amb ell li han donat dos ous no bollits, bajon. La fruita si esta bonissima. Al final ha de tornar a sortir per un arros, quan tot ja esta practicament tancat.
Després ella parla amb ca seva i jo caic mort damunt les 22,30. Dema posarem el fre aqui a Hatyai, la platja esperarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario