Dia 80. Mos aixecam quan s'acaba la son. Fa temps que això no passava. Després berenam i "dutxa", alfinal es recomposa el dematí. Són les 13:45 i sortim a descobrir. Abans comunicam al hostel que ens agradaria canviar d'habitació, la Jess te picades i semblen de puça, no bedbugs o mosquit. Aconseguim una rebaixa del preu (o millor dit, que no ens pugin 30000rupies), el Nadal també arriba a Indonesia.
Després sortim a veure que se cuece. Tot just sortir ja fa una mostra de la pluja que ens espera. Intermitent però constant. Yogyakarta té algunes pincellades de la Índia o Malaysia, però es veu molt singular. Suposam que Indonesia en general, encara que sabem que això és una ciutat gran. Caminam pel Malioboro amb el ulls oberts i els sentits posats encara que anam semisobats i sense rumb. Es nota que es festa, tot ple de gent i MOTOS, quantes motos. Tot fa olors, però no està tan brut que la Índia. Es veu molta cultura de peix. Buscam un lloc per dinar, donam moltes voltes, descartam bastant llocs. No ens acaba de convençer de moment el típic Gudeg i tenim por a cagarla aixi que acabam a un hotel fenr uns spaghetis carbonara.
Per la tarda anam a l'estacio de tren a veure si aclarim alguna cosa, però res, esteim espesos. Les agencies tampoc ajuden molt, són cares i només volen vendre paquets i tours. Bueno, almenys ens feim amb una guia del 2010 en castellà. A les 20h volen ser a una actuació musical al centre així que anam tirant.
Ha sigut un dia molt perro. L'actuació musical de titelles fetes de pell es batant nefasta (almenys no pagam). Lo més guai del dia va ser parlar amb els meus avis, em dona subidon i pena a la vegada. Feim un soparet molt decent i a les 23h anam de retirada. bon nadal!
No hay comentarios:
Publicar un comentario