Dia 72. Vicente Ferrer. Hem dormit com mai, o almenys com mai recordam en els ultims temps. Tot és net, però net de veritat. Bany ampli, matalàs bo, sostre alt, un luxe. Un cinc estrelles per nosaltres. El berenar millora la qualitat de l'habitació...oli d'oliva, tomàtigues, iogurt... De tot. Coneixem els primer voluntaris del campus d'Anantapur. Tots molts simpàtics, cadascú amb el seu projecte. Precisament nosaltres visitarem projectes aquests dies, que la fundació ha anat desenvolupant durant aquests quasi 50 anys d'acció, a n'aquest districte d'Andhra Pradesh.
Sassi ens informe que visitarem el projecte "De dona a dona", i ho farem amb dos nois de Cadis i una traductora local. Ens porten en cotxe fins al poblat i ja durant el trajecte hi ha bon rotllo entre tots. Són bona gent.
Arribam al poblat i ens reben amb molt molt afecte, es noten emocionats i orgullossos de que siguem allà. Ens donen roses. Entrem dintre el que sembla una aula d'escola. Totes les dones s'assenten al davant de nosaltres quatre. La jess inicia l'acte amb una ofrenda-ritual a Vicente Ferrer, que es veu sempre fan abans de cada reunió seva, rompent un coco. Després ens expliquen el projecte. Impressionant l'evolució de la dona gràcies a la fundació i al projecte. Tenen tres branques d'ajuda, però la finalitat és proporciar una autonomia i confiança a les dones. Tenen reunions entre elles, grups i tasques repartides. Els ajuden a estalviar, però sobretot les ensenyen com fer-ho. Els hi proporcionen prèstecs sense interesos i així poden comprar animals o iniciar algun negoci. Ens conten les seves experiències, se les veu satisfetes i molt ilusionades. Al final ens canten. Ens mostren les cases que la fundació els ha construit, impressionant. Sembla que puleixen qualsevol detall.
Abans de marxar ens donam un bany de masses i fotos. Tothom és super amable i simpàtic, ens agraeixen la nostra presència i nosaltres a ells per obrir-nos les portes. De tornada comentam que satisfactori ha sigut. Param a dinar al buffet de la FVF (inmillorable, arròs amb salsa de tomàtiga i prebes) i per la tarda anam a una escola de cegs. Sens dubte no tant emotiu com el matí, però no menys colossal la feina feta. Ens sorpren la netedad i ordre de tot. Aules molt millors que les que haguem tingut a Espanya, nins super educats. Ens mostren el sistema braile i les maneres que tenen de representar-ho i poder fer que tots els nens vagin junts a classe. Impressiona el montage d'impressió de llibres de text en braile que tenen montat, únic a l'Estat de AP, o el sistema informàtic pels cegs. A les 4 tots els nins surten a fer activitats esportives, juguen a hockey, nosaltres no ens atrevim. Per acabar la visia ens ensenyen les residencies. Els gaditans acaben cantant niña pastori a les nenes, elles flipen, nosaltres ens partim. Quin riure.
Ja a les 7 toca dutxa i anar a sopar. Qualsevol altre dia hauria sigut el millor moment de la jornada. Hi ha truita de patates per menjar! Els cinc (una noia de Soria s'ha afegit al grupet) sopam allà mentres la resta de gent de la FVF sopen a casa d'Anna Ferrer. Fem sobretaula i després anam a dormir, demà a les 9 toca visita al nen apadrinat de la "tia" de la Jess.
No hay comentarios:
Publicar un comentario