miércoles, 18 de diciembre de 2013

Dia 68. No sabem ben bé perquè no hem arribat abans aquí. Per nosaltres després de tot és un paradís. Potser no te l'aigua de Canaries o Mallorca, però després d'alguns llocs on hem estat, això és la gloria.

Hem passat una nit aceptable al nostre bungalow, almenys zero picades. Però s'intueix que lo bo està fora. Feim un berenar de suc i fruiteta i mentres reservam el bus per arribar a Anantanpur. No fa ni undia que hem arribat i ja estem mirant com sortir. No per que volem, sino perquè creiem hem d'anar a laFundació.

Un cop reservat el sleeper bus començam a caminar. Volem anar a una platja al sud, així que atrevessam Palolem i deixem enrera unes quantes cales de roques fins arribar a Patnem. Realment això és super tranquil. Alguns restaurants a peu de platja, tots amb les seves tumbones. Palmeres al darrera. Molta arena. No volem caminar gaire més, ja ens basta el que tenim així deixem les coses i fem el primer bany del dia. L'aigua esta una mica millor, però sobretot hi ha menys gent.

Després passam a les tumbones. Primer birreta i matar l'estona. Pensam que hem fet durant aquests mesos, com hem tardat tant en arribar aqui? La veritat és que ho necessitavem/merexiem. Serà breu, massa breu, ja ens n'esteim adonant.

Per dinar anam a buscar un restaurant amb wifi. Es una mica més car, el Cuba Club, però val la pena. Fem un humus que recorda al de Pushkar, la Jess una ensalada (quedesprés portarà problemes) i jo una pasta. Que bé. De postre fem una nedada última a la platja i unes fotos. Volem veure la posta de Sol al nord de Palolem, hem de caminar una mica.

El sunset no defrauda. A mi el que m'agrada més, i també em sorpren, és com no esta tot més massificat. La Índia plena de gent, un damunt els altres, i aquí no. Curiòs. A valgut la pena l'esforç, després tornam al nostre bungalow. Dutxeta i a sopar al mateix restaurant. Allà fem unes pizza i un tandoori chicken i ho rematam amb uns cubatas de ron sikkimés, si senyor! Quin dia més complert. Fa ganes viure aquí. Que dura és la vida. Demà ens espera la moto potser.




No hay comentarios:

Publicar un comentario