Dia 74. A la Índia també hi ha molts fills de puta, com per tot. Ens hem quedat adormits a fons, ja som a Bangalore, ha sigut un viatge de només 5 hores i poc, i algú ha robat les meves Bestrard. Tenim sospitòs. Ha estat una errada dels dos, és igual el que ens han robat (bé no tan igual), en el sentit que hem d'estar al 100%. I ahir i avui dematí, pel que sigui haviem baixat la guardia. Potser l'hem anat baixant els ultims temps vegent que el de Delhi va ser un cas aïllat.
Quin fill de puta. Un home just abans de posarme a dormir ens va indicar coses sobre on posar les maletes. És ell juraria. Ens explica que a les 6 am té un tren cap a Madrás i espera arribar-hi. Jo m'estir adalt i li dic a la jess que les fiqui abaix, com sempre ultimament (potser aquí hi ha errada). Caic redó, com mai a cap tren. El vagó va mig buit, penso amb si tot està en ordre i segur i ho donc per bo, nose si els dies a la Fundació m'han fet veure massa bondat en les persones, no són totes així. Estic molt emprenyat a tots els nivells, però sobretot amb mi, no em pot passar, no ens pot passar, a més, li havia agafat estima a aquestes sabates, de oblidades havien passat a jugar la Champions i havien fet un paperàs, tenien vistes de jugar-ne més en els pròxims anys, records amb elles que s'han esfumat. Han quedat eliminades de forma injusta i per una mala decisió meva.
Buscam al tren, al vagó, preguntam als que renten, anam a la policia, torno al tren. Res. El tren cap a Madrás fa cinc minuts que ha sortit. Mai sabré si aquell fill de puta era més estupid que fill de puta. M'hauria agradat trobar-lo, els agents inspectors no hem poden ajudar a confirmar si viatjava en els dos vagons. Hem de desisitir. Sortim de l'estació cap al centre de la ciutt. Fa fred. Estic de bajón, quin mal gust, com a Pokhara una mica. Però més ara. Deixam les maletes a un locker room. Viatjarem en sleeper per tancar el periple indi, i ho faré sense les meves sabates 4x4.
Bangalore encara no s'ha despert. Trobam un lloc obert al MG area. Ja puc cagar on sigui. Això fa 74 dies hauria estat complicat. Berenam allà mateix.
Després fem operació sabates. Visitam algunes tendes i dos centres comercials, però al final ens decidim per unes Nike. Són xules, però no són el mateix.
Decidim que anirem al cine, aveure una de Bollywood. Abans descanviam les ultimes 8000 INR que no gastrem, per $. Conseguim 130$, bon canvi. La peli és un bacalao dels bons, obviament no entenem res, està amb hindi. Jo m'adorm una mica. La gent riu i aplaudeix amb força, el cine està bé, però les tres hores es fan llargues, fins hi tot hi ha intermig. Moltes potades i balls i poc més. Una experiència.
Duim un dia molt complet, menys mal que hem deixat les motxiles a l'estació. Hem de tornar-hi a les 21h, així que fem temps i passam la tarda a un cafè pijo on hi ha wifi. Actualitzam coses i ens peguen un pal a l'hora de la bill. Sopam a una hamburguesseria de puta mare i agafam un tuctuc cap a l'estació.
És l'últim tren indi que agafarem, i serà en classe sleeper. Bueno no és per tant, o si, realment si i ja anam donant coses per normal. Veig un ratolí al vagó...la cosa enpitjora...els veïns no són de lo pitjor, però ens sentim bruts. Van entrant indis però sembla que tots tenen llocs. Jo dormiré al mig, la Jess ja sembla de mal humor. En poques hores s'acabarà això i ho enyorarem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario