Dia 90. Bueno la nit no ha sigut tan dolenta. Estavem derrotats. Fins i tot, amb marques a l'esquena de passejar la maleta. El dematí tenim la missió d'intentar trobar la comisaria de policia, allà ens han de fer el carnet local. Així que refem les maletes, les deixam al hostel i sortim a buscar un taxi. Abans berenam de luxe: bizcocho relleno de xocolata amb suc de taronja.
La poli se passa la patata calenta d'uns a uns altres. Bàsicament diu que no poden fer un carnet local per cotxes, només motos. Quin fallo no tenir l'internacional! Però bueno, a mesura de anar punyint i repetint que si fa falta pagam...pues de cop s'obre una porta a l'esperança...la corrupció. La corrupció policial per ser més exacte, al final és un càncer global. Pues si ens citen al dilluns dematí amb un poli de Mengwi que, suposadament, i no desinteresadament, ens farà la driving license local (500000+lo que caiga). Veurem com acaba, de moment tots els plans s'han trastocat. El transport es super car i desorganitzat a Denpasar. Els taxistes intenten timar a la que poden.
De tornada, trobam nou hostel. Molt millor. Té nevera!! Així que anam a buscar les maletes i a comprar quatre coses. Després ens espera la platja...o algo.
Quina gran decepció! La famosa platja de Semiyak/kuta es un trunyo impressionant, bruta, plena de gent, pseudoprivada, aigua i arena pessimes...perquè anar tan enfora per això? Per què pagar un sobre cost per això? Alomillor es un simple mal dia...però tenim experiència en platges i aquesta val poc. Hi esteim ben poc, passam tota la tarda a un petit bar amb una piscina agradable. Això si que està millor. Més relaxat.
Per sopar anam un lloc que la Jess tenia entre cella i cella. És allà quan comença el fluxe de idees que continua amb les birres postsopa i que molt possiblement continuarà. Agencies de viatges personalitzada, viure fora, treballar junts, árees dividides, contractes, dubtes, il.lusions, futur, mig plaços. Realitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario