Dia 100. Esteim de centenari, i ho "celebram" a l'altre punta del món. En aixecam a l'oest de Bali, dintre una mosquitera que ha fet la seva funció i ha parat tot tipus d'atacs, que ara estan atrapats a les reds. Sortim a berenar i poc després podam camí cap al sud de l'illa, a Kuta. Allà potser és el lloc on podem probar el surf. Encara que tenim dubtes si serà igual d'inhòspit.
Anam fent kms i aprofitam per fotografiar l'increïble paisatge. Poques cases, moltes palmeres i alguns nois que juguen a fer peatges violents. Plou intermitent però ja hem assolit que no importa, ara inclús sense xubasquero.
La carretera és impressionant. Ben feta, quasi sense sotracs. Arribam a Kuta amb poc més d'una hora. Allà veiem que el turisme més usual també ha arribat a Lombok, i que lo del altre vespre va ser aquella zona tan sols. Restaurants, oferta de dormir de tot tipus, festes, petites tendes i llocs per alquilar material de surf. Nosaltres elegim, a la vista del preu, el homestay més barato de la zona. Un cop hem deixat les coses anam a dinar, al Matahari Inn, perqué te piscina i la Jess vol, però un dels pitjors en menjar. La tarda la passam entre la piscina, fa una bona funció, i la platja, on disfrutam d'una rica bintang mentres es pon el Sol. Magnífiques vistes. Les platges semblen millorar, però encara no són perfectes. Molt remogut, serà per la temporada, el temps, les corrents, la massa de plàstics de l'oceà o lo que sigui, però no convida a nedar. A surfejar ja és una altra cosa. Es nota que es lloc de surfers.
Per sopar elegim un lloc de passada que sembla que te gent i no es molt car. Allà els nens petits venen pulseres, bueno més que vendre te les obliguen a comprar. Després d'això anam a dormir, mentres un concert just al complex de davant ens farà la nit complicada fins les 3am. Complicada per mi perqué a la Jess ni que hi hagués una multitut cridant sota el llit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario