Dia 106. Berenam als bungalows i sortim bastant avist cap al port. Abans he pogut xerrar per whatsapp una mica amb muns pares (crec que és el moment que duc més temps sense parlar amb ells). Al port ens diuen que hem d'esperar, però al final pagam una mica més i agafam un vaixell que surt abans (tipic canvi de plans que s'arregla pagant més i que a mi m'indignen).
La Jess ha tengut temps de improvisar una cura pel meu turmell ferit per picada i ferida i que em roça al caminar. Ja som a Bangsal, adeu Gili, adeu. Quina bona estada, hem descansat, això són vacances. Les trobarem a faltar en el futur, han sigut les vacances de "les vacances".
A port ens intenten dirigir a varis llocs per tal de vendre el seu transport. Nosaltres volem el més barat. Un noi sembla oferir el millor preu, raonable almenys. No obstant, ens envia a la terminal i allà ell ens recollirà, suposadament a de recollir el seu cotxe. Passa mitja hora i no apareix...inexplicable. Tractam de conseguir un nou pacte abans d'agafar l'opció bemo by bemo. Un altre home ens assegura que vendra un bus que va a mataram. Al final ve una furgo que per una mica més del que voliem ens porta a Lembar directe, no està mal.
Agafam el vaixell ben aviat. Ple de gent. La forta maror quasi no es nota. Tot lo ràpid i bé que va el camí s'espenya quan esteim més d'una hora fora el port de Pandangbai esperant poder entrar. Un cop allà, lo de sempre, buscar millor preu i cap a Kuta. Ens espera la sorpresa del dia.
El hostel. Es fa de rogar. Fins i tot dubtam de si el podrem trobar. La zona sembla Magaluf. Està plena de discoteques i fa olor a guiri barato, però barato dels dolents, no com nosaltres. Preguntem a varis llocs i el preu està disparat i la relacio amb la qualitat no és proporcional. No se si és que venim de les Gili però tot resulta un agobiament. Renous, motos, flipats, dependents...
Tenim la sort de trobar un lloc que esta mig amagat i val 200000...però de sobre miram el quarto (que està de conya) i veiem que hi ha piscina!! Fuck the hell!! Pagam quasi sense mirar. Es veritat que intentam fer una amgao de regateig però sabem perfectament que és el lloc.
L'aprofitam de conya! Un skype familiar i una bany a la piscina (+bintang) que serà recordat. Per sopar al Mcdonalds feim un pateig interesant que ens porta a confirmar la quantitat inhumana de personatges candidats a actuar a Gandia Shore existents a Kuta.
Demà ultim dia a Indonesia!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario