T H E G R E A T E S C A P E

I ha arribat el quasi dia. Quasi perquè és el primer vol dels tres que ens portaran al nostre destí esperat. 

I no em puc adormir. Val que he fet siesta d'una hora, però igualment sembla com si la cosa va per llarg. 

Dia i nit de despedides, difícils, més de lo normal perquè aquest cop no se quan tornaré ni quant trobaré a faltar als meus.

Espero trobar-los a tots bé, a tots iguals, i que segueixi com fins ara tot. Això m'inquieta.

Demà torn a Barcelona després de 22 mesos. Hi vaig surtir plorant esper surtir-hi reforçat aquest cop. Esper sigui el primer esglaó de la meva nova vida.